| Article |
|
 | 14/2/2012 |
| Borinots. |
| Per Carles Mulet |
| publicat a Mediterraneo |
|
Borinots.
Els pobles tenim emblemes i distintius amb els quals ens identifiquem, banderes més o menys ridícules, escuts de tot tipus, símbols que socialment fem que ens relacionen. Els animals, sovint, són part d’eixa representació; i en la moda dels adhesius dels cotxes eixes convencions socials prenen força, marcant identitat: el bou de la marca de conyac com símbol de la hispanitat ( no sabem si per les banyes, o pel futur ple de banderilles i estocades), el ruc català ( potser perquè cal ser ruc per continuar votant als que els governen després d’haver entrat com Eduardo Manostijeras massacrant la sanitat públic i l’educació). Alguns han volgut fer del ruc també un símbol nostre, per allò que compartim amb els catalans llengua i cultura ( i potser, perquè per burros, nosaltres els primers), altres han volgut emprar la ratapenada, un animalet molt relacionat amb la ciutat de València però no en la resta del País ( tot i que de deixar-nos xuclar-nos la sang també en sabem un tros).
Pensant en el animal que ens representaria a la gent de les nostres comarques, pense que potser el borinot, és el que més ens identifica. Aquest insecte himenòpter, que simbolitza la inutilitat, el ser babau, beneit, l’entropessar no dos copd en la mateixa pedra, sinó tantes que pots acabar per obrir-te el cap. Aquest símbol, d’un abellot negre, gros i pelut, el podríem comercialitzar i fer adhesius per als cotxes, o posar-lo com emblema de l’aeroport peatonal, enlloc d’un avió enlairant-se, un borinot entropessant en l’estàtua de Ripollés.
Sempre hem dit que som del “meninfotisme”, que ens dóna igual tot i no tenim capacitat de reaccionar, però això seria així si sols tinguérem un paper passiu, i estiguérem a la vora deixant als demés fer, però el súmmum del borinotisme és que a quant “reaccionem” ,quant ens movem, ens empanem en la paret, i tornem a donar el poder del poble als que ens estan castigant dia a dia amb la seua acció política, i aixó sí que és per l’acció i no per l’omissió. Algú pensarà que potser generalitzar és ofensiu i equívoc, i està clar, parlem de la majoria, del qui permet que estes coses passen, i cal preguntar-se, després de vore tanta gent que ho passa mal, com és possible que continuen manant els de sempre, potser la clau està en l’ADN del borinot.
|
|
| Comentaris |
| No hi ha comentaris. |
|
|
| Per a fer comentaris s'ha d'estar registrat/da i usar el codi en la pàgina d'inici. Els comentaris estàn subjectes a moderació per l'administració, que no admetrà insults, grolleries, etc. |
|
10/4/2012