| Article |
|
 | 27/3/2012 |
| Arens movedizas |
| Per Carles Mulet |
| publicat a COPE Castelló |
|
Ha vingut la primavera ha vingut, com cada any, i Javier Arenas, com cada cop que s’ha presentat a la presidència de la Junta d’Andalusia, no ha aconseguit traure majoria absoluta. De nou es demostra com les enquestes no són sempre de fiar, i de la majoria absoluta que totes pregonaven, s’ha quedat prou lluny. Al País Valencià, ja vam vore en les passades eleccions autonòmiques i municipals com a Compromís ens atorgavuen uns resultats lamentables, vam trencar en totes i donar un salt de gegant. Per tant, com es sol dir, mai es pot dir gat fins trindre’l al sac. Aquesta experiència, la de la primavera i la d’Andalusia, ha de servir com a un punt d’inflexió contra la resignació, i a no donar mai per perduda cap batalla. Les mesures salvatges que està aplicant i aplicarà encara més a partir d’ara el Govern Rajoy, moltes d’elles facilitades ja anteriorment per Zapatero, han de ser contestades i poden ser derrotades, i per això, el proper dijous 29 la vaga general ha de ser massiva, i que el PP veja, que no té via lliure per continuar aplicant les mesures més bàrbares contra els drets de la ciutadania. Cap mal dura 100 anys, i per això, els percursors de l’Europa ultra neolliberal, dels desmantellament de l’Estat de Benestar, també estan pagant els seues abusos, i el futur electoral de Merkel i Sarkozy també sembla estar penjant d’un fil. Corren mals temps, és veritat, però de ptijors hem pogut eixir-ne, la humanitat, i som la gent el motor dels canvis, els que podem traure’ns els jous i les cadenes , i de les darreres cuejades d’un sistema econòmic i polític insostenible com aquest, també en podrem eixir, sempre i quant tinguem voluntat de fer-ho. Continuem amb els exemples i Andalusia en primer terme, la part més positiva, és que retrocedeix el bipartidisme que semblava que anava a menjar-se , fa pocs mesos, tota la pluralitat d’opcions, i no ho ha fet, a pesar de tindre un model que ho propícia. I sobre tot, a Astúries, que tot i la majoria aritmètica de la dreta o extrema dreta, guanya en pluralitat, tenint fins a 5 partits en el seu parlament. En tots dos casos, qui vulga governar ho haurà de fer des del diàleg i sense veritats absolutes. Que al País Valencià estem davant d’un canvi de cicle, ja ningú ho pot qüestionar, amb el PP en lluites intestines, amb la corrupció menjant-se’ls vius, amb Camps fent de gondoler per l’albufera i pregonant que està disposat a tornar i amb el desastre econòmic que els aplega al coll, la pregunta és fins quan aguantarà Alberto Fabra la situació i convocarà eleccions anticipades. I el que també està clar, és que serà Compromís eixa clau del canvi. Per tant, amics oients de la COPE; cal mirar en optimisme la primavera , encara que produïsca alguna al•lèrgia i problemetes pels canvis d’horari, però és un simptoma que les coses sempre canvien, i que després d’un hivern, sense hi ha alguna cosa a esperar.
|
|
| Comentaris |
| No hi ha comentaris. |
|
|
| Per a fer comentaris s'ha d'estar registrat/da i usar el codi en la pàgina d'inici. Els comentaris estàn subjectes a moderació per l'administració, que no admetrà insults, grolleries, etc. |
|