| Article |
|
 | 10/7/2012 |
| Retornar a les Diputacions |
| Per Carles Mulet |
| publicat a Cadena Cope |
|
Que les diputacions provincials eren una cosa més inútil que la primera llesca del pa de motlle, era una cosa assumida per tots i totes.
Ara, va i els cervellets del Govern Central, després d’atacar constantment a les autonomies com a les autores de tot el malbaratament, d’haver tirat la casa per la finestra, va i proposen reivindicar el paper de les diputacions, per esborrar d’una plomada competències dels ajuntaments, de les mancomunitats i de qualsevol ens de col·laboració entre municipis que no siga l’ estrictament provincial.
I tot baix l’excusa de l’austeritat, quant el que hi ha darrere són perversions polítiques gens innocents; el desmantellament de l’Estat divers i plurinacional i la implantació de l’Espanya homogeneïtzada, sense particularitats, una, grande y en crisis.
L’invent de les Diputacions és de 1833, una manera de dividir administrativament i arbitràriament el territori, baix una mateix patró i tutela d’un govern central. Eixa rancior, va quedar en teoria superada per l’actual model aprovat amb la nova constitució, que reconeixia per fi el dret a les nacionalitat i pobles a tindre les seues pròpies administracions i estructures; tot dins d’un marc molt estret i limitat, però era un primer pas.
Ahi, les diputacions havien d’haver desaparegut per inútils, i de la mateixa manera que les Diputacions de comunitats autònomes uniprovincials van ser substituïdes per les comunitats autònomes, perfectament hagueren pogut fer-ho en la resta.
Aquest paradís de la futilitat, va permetre la proliferació d’una casta d’aprofitats de l’erari públic, on Carlos Fabra seria possiblement l’exponent més clar, gent que gasta molt per a no fer res.
I què fa Rajoy per estalviar?, doncs apostar per les diputacions; una manera clara d’anar cap a la plurinacionalitat i la personalitat pròpia de cada territori, donar tot el pes a la divisió provincial, i llevar-li força a les autonomies i també als ajuntaments. No s’estalvia passant de 17 entitats administratives a 51, però si que els val per anar cap al model polític que sempre havien somniat recuperar, i la crisi, ha servit d’excusa per a d’açó, com també ha servit per anar cap a un liberalisme extrem i radical, desmantellant les polítiques socials i els drets ciutadans.
|
|
| Comentaris |
| No hi ha comentaris. |
|
|
| Per a fer comentaris s'ha d'estar registrat/da i usar el codi en la pàgina d'inici. Els comentaris estàn subjectes a moderació per l'administració, que no admetrà insults, grolleries, etc. |
|